Mitja Marató de Granollers 2011. Crònica Carles Barangé
El 6 de febrer de 2011 va tenir lloc 25a Edició de La Mitja Marató de Granollers. Els companys de Triatreves m’ho havien proposat feia algún temps, però per feina i falta d’entrenament no m’ho havia plantejat seriosament, no obstant la mateixa setmana em vaig dir: Què carai! Som-hi! Serà la meva primera mitja, … mai he corregut tants Km, … però la faré amb amics i algún dia ha de ser el primer!
Les condicions no eren les òptimes. No se’ns va ocorrer res més que pujar a esquiar a la Vall d’Aran. Arrivem divendres a les 2AM, dormim, esquiem tot dissabte, tarda de pinxos a Arties per recuperar forces, maletes, cotxe i a Bcn. Sopem a casa una pasta party i cap al llit!
Diumenge: amb un dorsal cedit i moltes ganes de passar-ho bé tirem cap a Granollers amb la Isa i dos amics seus. Arribem amb temps de sobres. Fa bastant de fred, però cap núvol al cel preveu un bon dia. Ens anem trobant a un bar amb tots els amics que van arribant, l’Edu, la Cris Cuatre, el Nacho gmail.
Quina bogeria! Hi ha gent per tot arreu, uns van abrigats amb buff, malles llargues i samarreta de màniga llarga, altres amb malles curtes i fins i tot samarreta de tirants, pero tots tremolant i fent saltets per calentar-se. Gorres, guants, pulsòmetres, ulleres de sol … cadascú porta el seu vestit de guerra.
Els bars estan tots a rebentar, croisants, sucs de fruites, entrepans, botellins d’aigua, … avui estan fent l’agost!! Els lavabos estan a tope, cues interminables i per una vegada son els dels homes que tripliquen les cues dels de dones. S’apropa l’hora, ens posem en marxa i calentem camí de la sortida. Som 8.000 persones que correm la Mitja i 10.000 atletes en total, entre corredors de la Mitja, el Quart i la Mini.
No estic gens nerviós. Sortiré amb la Isa i els seus amics i em quedaré amb ells mentre pugui aguantar el ritme. Tinc molt clar que només vinc a divertir-me, ….però com tots sabem, un cop aquí penses: ho donaré tot i faré un bon paper. Jeje
Km 0-5
Anar fent amb la multitut. No pots establir cap ritme, nomes intentes no ensopegar i estas pendent de no menjar-te cap cama dels corredors de davant. Vaig a uns 6min/km. Una avinguda llarga de pujada per sortir de Granollers direcció la Garriga plena de gent animant i cridant a coneguts i forasters. Quin “ambientassu”!
Km 5-10
Encaro la ctra de la Garriga i agafo el teu ritme, uns 5min/km. Camps verds a banda i banda de la ctra ens acompanyen fins la Garriga, on molta gent anima i pels comentaris que sents es fan creus que hi hagi tants corredors. A l’avituallament ens donen aigua i Powerade que bebem amb ganes, ens queda la tornada i coneixem el camí. Ara només queda aguantar fins la meta.
Km 10-15
Ja vaig de tornada, porto una hora i me’n queda una altra. Serà el doble de la cursa de Bombers o el running de la Garmin de bcn. Perdo temps mossegant una barreta mentre corro i intento no ofegar-me fent-ho tot al mateix temps. Hauria d’haver agafat un gel, pero no em preocupa, no vinc a fer cap marca, vull acabar dignament i prou. La Cris em troba i m’acompanya des del km 13 o 14.
Km 15-18
Aguanto i guanyo posicions a les pujades. A les baixades allargo la passa per recuperar i no perdre posicions. La gent ja està cansada i encara em sento bé.
Km18-21
Esto es un infierno! No me siento las piernas!! La Cris em fa bona companyia i m’anima en els últims quilòmetres que em fallen les forces i m’enfonso. Potser no he begut prou, potser em faltava un gel al km 15, potser he anat massa abrigat, potser les Asics Trabuco de muntanya no eren bones per aquí, potser … no se i més igual, ara només vull acabar i arribar a meta, però no veig l’arc d’arribada. Però on dimonis està?!? Allargo la vista per sobre de mil de caps i no el veig. Sembla que la perspectiva s’allargui cada cop més i la meta sigui a l’infinit. He passat arc al km 18, arc al km 19, però resulta que al km 20 no n’hi ha, i aquests 2 quilòmetres se’m fan eterns.
Tot d’un seguit apareix l’arc amb el crono digital i pita el xip! Ho he aconseguit i he patit. M’arrepenjo a la Cris, ella pateix perquè si em desmorono sobre d’ella l’aixafaré. Podria estirar-me a terra i em quedaria adormit. Ens asseiem a unes cadires i bec aixi com 3 o 4 Powerades i menjo tot el que em donen. Mitja hora després encara va arribant gent, … i la que queda! Quines cares!, fets pols!
Estic content. Haig d’entrenar. Quin cap de setmana més complet!
Resultat:
Temps real 01:56:36
Min/Km 05:32:00
Km 5 26:37:00
Km 10 54:24:00
Km 15 01:21:39
Km 20 01:48:57
Grande Charlio!!!! una gran estrena i una gran demostració de patiment, tens fusta nano!!
Bé Carles, bé!!
un bon debut! ara toca millorar marca!
Seràs tanoca!! Res d’aixafar a la Cris!!!! jeje… molt bona crònica, ara ja saps que entrenant una mica pots fer el que et proposis…però jo diria que la pasta party va ser la clau!
Carles!!!! K grandeeeee!!! tot i que gairebé m’aixafes quan et vas recolzar sobre meu a la línia de meta, em va agradar molt poder-te acompanyar els últims km … A seguir entrenant i felicitats pk tot i no haver entrenat RES vas aguantar com un campió!!